Merçè Rodoreda.

BIOGRAFIA.

Mercè Rodoreda i Gurgui, va néixer a Barcelona al barri de sants l’any 1909. Era filla única d’una família catalanista.
Va tenir una infantesa marcada per l’influència del seu avui matern, que l’inculcà l’amor per les flors i per Catalunya.
Abandonà l’escola als 9 anys, i la seva formació va ser autodidàctica.
Als vint anys es casà amb el seu tiet Joan Gurgui, i un any més tard va néixer el seu únic fill.
Al 1938, va rebre el premi Creixells per “Aloma”. Després de la guerra és va exiliar a França, i més tard a Ginebra, on va viure amb Armand Obiols, el seu company sentimental.
Al 1981 l’hi va ser concedit el Premi d’Honor de les Lletres catalanes. Va morir a Girona al 1983.

Gran part de les seves obres, son de caràcter narratiu i es divideixen en:

- Obres de joventut.
- Obres de maduresa.
- Obres de vellesa.


OBRES DE JOVENTUT.

És consideren obres de joventut aquelles que va escriure abans de la fi de la guerra civil espanyola, com ara:

- Sóc una dona honrada. (1932).
- Del que hom no pot fugir. (1934).
- Un dia de la vida d’un home. (1934).
- Crim. (1936).
- Aloma. (1938).

Montserrat Roig.

Neix a Barcelona el 13 de juny de 1946.
Llicenciada en Filosofia i Lletres, branca de Romàniques (Hispàniques), per la Universitat de Barcelona, 1968.
Dos cursos de Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Redactora de la Gran Enciclopèdia Catalana (1968­1971), i del Diccionari de Literatura Catalana (1971).
Professora de Llengua Catalana per la Diputació de Barcelona i per Òmnium Cultural.
Va impartir un curs sobre el novel·lista català Prudenci Bertrana a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Becada per la Universitat de Peruggia, ltàlia, el 1969.
Lectora de castellà en el Departament d'Espanyol de la Universitat de Bristol, Anglaterra (1973­1974).
Membre de la Junta de l'Ateneu Barcelonès, (1976­1978).
Ha col·laborat en les revistes de llengua catalana: "Serra d'Or", "Oriflama", "EI Pont", "Presència", "L'Avenç", "Els Marges", "EI Món", "Cavall Fort", "EI Temps" i en els diaris "Avui" i "El Periódico". I en les de llengua castellana: "Destino", "Mundo", "Cuadernos para el Diálogo", "La Calle" i "Jano". Destacà com a col·laboradora cultural en el camp de l'entrevista.
Portà la secció de crítica i literatura catalana en el periòdic "Tele­Exprés" (1970­1973) on passà després a ser­ne col·laboradora habitual.
Durant els anys 1974­1977 va col. laborar setmanalment a "Mundo Diario", i va formar part de la redacció de les revistes "Arreu", "Triunfo" i "Vindicación Feminista".
Va ser invitada per Edicions Progreso de Moscou dos mesos a la Unió Soviètica, per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad.
Durant el primer semestre de 1983 va fer un curs d'Història de Catalunya i un altre sobre Creació Literària al Departament d'Estudis Espanyols i Llatinoamericans de la Universitat de Strathclyde (Glasgow), invitada per la Fundació Carnegie Fellow.
Va dirigir i presentar el programa "Personatges" a la Televisió Catalana (1977-1978); el programa "Los padres de nuestros padres" a TVE, i una sèrie d'entrevistes "Líders" amb els polítics més destacats de Catalunya. Igualment va presentar i va dirigir "Búscate la vida" i va col·laborar en un programa cultural dedicat al món dels llibres.
El mes de gener de 1990 va marxar als Estats Units convidada per la Universitat d'Arizona (Arizona State University) per impartir dos cursos: l'un sobre "Novel·la espanyola del segle XX" i un altre sobre "Creative Writing".
Va morir a Barcelona el mes de novembre de 1991.

per fi arriba el nadal !!!

bueno avui es la ultima classe de lite del 1r trimestre... por fin!

engracia no es que no volguem estar amb tu sino que necessitem vacanses i regalitos!

jejejej tornarem al gener amb les piles carregades x fer liteeee!

wenu dons per acabar d'ambientar el flog de manera nadalenca poso un poema de salvat papasseit.

Joan Salvat-Papaseit



Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves
que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen,
tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès
han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna,
que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula
oblidarem els pobres
-i tan pobres com som.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment
a l'hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.




petons i bon nadal!!!



Aryadna!

activitats classe 23-11-07

B) Completeu el text que teniu a continuació (sobre el modernisme i l’evolució de l’obra de Rusiñol),afegint-hi els mots següents (els adjectius, si cal, en plural), dels quals us indiquem el nombre de vegades que apareixen:costumisme (2), costumista (2), decadentista (1), esteticista (3), modernisme (3), noucentista (1), noucentista (1), realista (1), regeneracionista (3), simbolisme (1), simbolista (2).

El modernisme

És difícil fixar els límits del __modernisme______________. Se solen proposar aquestes dates:

· com a data d’inici, el 1881 (quan apareix L’Avenç velografiat) o el 1888 (any de l’Exposició Universal);

· com a data d’acabament, el 1906 (l’any en què Eugeni d’Ors, clarament _______________noucentista_, comença a publicar el Glosari) o el 1911 (per la mort de Joan Maragall).

El ____modernisme____________ té dues etapes, el límit de les quals es troba en el canvi de segle: la combativa i la d’acceptació social. També es poden distingir dues postures bàsiques: l’________esteticista_______ (que té l’obra primerenca de Santiago Rusiñol) i la ___regenaracionista_____________.

Rusiñol, modernista?

Els primers escrits de Rusiñol tenen un to d’humor vuitcentista de caràcter _______costumista_________, to que no abandonarà mai del tot i al qual retornarà amb força al final de la seva vida.

A partir del seu primer viatge a París i durant l’època sitgetana assistim a l’absorció del ____simbolisme____________ per part de Rusiñol. És l’època de les proses poètiques d’Oracions (1987) i de Fulls de la vida (1898) i de la trilogia de les peces teatrals ____simbolistes____________ –El jardí abandonat, L’alegria que passa i Cigales i formigues–, entre d’altres obres de to molt diferent.

L’alegria que passa, el primer gran èxit de Rusiñol, aglutina totes les tendències del ____modernisme____________ (sense abandonar del tot el ___costumisme_____________ vuicentista). Respon a l’intent de crear teatre líric –per tant, l’Art Total– català, amb clara voluntat _____regeneracionista___________ (contra el género chico i el flamenquisme), però de contingut ____esteticista____________ (____simbolista________ per la concepció simbòlica dels personatges i __descadentista______________ per la visió del món que se’n desprèn).

Al tombant de segle, Rusiñol gaudeix d’una gran popularitat. Abandona les propostes ___esteticistes_____________ i es decanta cap a altres solucions. Escriu peces satíriques, obres de to més ____realista____________ –amb l’inevitable regust _____costumista___________–, alguna d’escadussera de ressò ____regeneracionista____________ com la de tema antimilitarista L’Hèroe i, finalment, cau en el ____costumisme____________ sense pal·liatius.

L’obra més coneguda de Rusiñol, L’auca del senyor Esteve, implica el capgirament de les propostes de la primera etapa. Ja no hi ha enfrontament entre l’Artista i la societat que l’aïlla, sinó que l’autor propugna el pacte entre els dos pols del binomi. Aquesta fuga no implica pas un atansament al __noucentisme______________, corrent que Rusiñol sempre va mirar amb prevenció.

activitats classe 23-11-07

A) Relacioneu els conceptes següents (tendències dins el modernisme) amb la seva explicació:

1.Art Total


A)Tendència dins el modernisme que pretén crear un món de bellesa ideal, especialment a través d’una actitud de pessimisme vital, de la recreació de la mort, de runes, etc.

2.esteticisme


B)Tendència dins el modernisme segons la qual l’artista ha de suggerir sentiments i estats d’ànim mitjançant símbols.

3.regeneracionisme


C)Una de les dues postures bàsiques dins el modernisme: l’art té valor per ell mateix (no cal que representi la realitat), els artistes creen bellesa i no cal que transformin la societat.

4.simbolisme


D)Desdibuixament dels límits de les disciplines artístiques (com passa a l’òpera, en què hi ha teatre, música, pintura, etc.).

5.decadentisme


E)Postura (dins el modernisme) oposada a l’esteticisme, ja que els seguidors consideren que l’art ha de tenir un valor social.




respostes: 1-d / 2-a / 3-e / 4-b / 5-c

el modernisme català.

Eppp que s'em havia oblidat de posar infooo!

Personatges principals:


Daniel Serrallonga: Protagonista absent, que se'n parla al principi de la novela però només apareix al principi i al final. La novela està ocupada per la informació que donen sobre ell.

De cap gros, front bombat i curt, celles borroses i ulls rodons. Alt i esprimatxot, vestia amb descuit, tenia mal gust per les corbates (sempre de colors rabiosos i amb el nus a mig fer). Solia anar sempre sol, amb cara amoïnada, molt de pressa i tibat com un tambor major, quasi sempre eixugant-se el suor del front, el coll i dels canells


Narrador: és un personatge molt important en la novel·la, ja que tot i no ser descrit físicament ni ser nombrat, és qui transmet la història.

Es presenta com un personatge més i tot el llibre està basat en el seu punt de vista. Diem que és un narrador testimoni. En tot el llibre no apareixen masses dades sobre ell, llevat de que estudià Dret, que té un despatx d'advocat i que es casà amb Matildeta.

El més important són les seves opinions, ja que dóna una visió més sentimental i humanista sobre la malaltia de Serrallonga, a diferència de Giberga, que es basa en una visió científica. Aquests dos contrastos d'opinions presenten la temàtica de la novel·la.


Armengol: ha estudiat Dret i més tard obté el títol de doctor en Dret. La seva funció en la novel·la és introduir el lector en el cas d'en Serrallonga a través del narrador. Explica la vida de Serrallonga molt fredament i més aviat amb un to de mofa.

És molt cruel amb el seu amic, ja que l'utilitza de bufó durant tot el llibre, ridiculitzant-lo i humiliant-lo.

El seu punt de vista sobre la malaltia de Daniel Serrallonga no és ni científica (com en el cas de Giberga) ni humanística (com el narrador presenta) sinó que en té una opinió humorística i fins i tot cruel.

Això fa reflexionar al lector de com n'és la gent de cruel i insesible amb els inadaptats de la època.


Pròsper Giberga: és qui presenta Serrallonga a Armengol. Al ser el fill del metge que tracta a Daniel, transmet una òptica realista i científica de la malaltia. Com hem dit abans, aquesta visió s'oposa a la dels altres personatges i això crea l'argument de la novel·la.

Pròsper Giberga apareix en el cinquè capítol convertit en metge de Vilaniu, i és en aquest capítol on justifica la teoria de l'herència biològica, basant-se en que una de les germanes de Serrallonga és epilèptica, l'altre nimfòmana i son pare també era boig.

Aquest personatge és el que defensa el punt de vista científic i la teoria de la vessant genètica, que deia que si la família tenia problemes mentals, aquests es transmetien genèticament als fills.



ara si CIAOO!