Merçè Rodoreda.

BIOGRAFIA.

Mercè Rodoreda i Gurgui, va néixer a Barcelona al barri de sants l’any 1909. Era filla única d’una família catalanista.
Va tenir una infantesa marcada per l’influència del seu avui matern, que l’inculcà l’amor per les flors i per Catalunya.
Abandonà l’escola als 9 anys, i la seva formació va ser autodidàctica.
Als vint anys es casà amb el seu tiet Joan Gurgui, i un any més tard va néixer el seu únic fill.
Al 1938, va rebre el premi Creixells per “Aloma”. Després de la guerra és va exiliar a França, i més tard a Ginebra, on va viure amb Armand Obiols, el seu company sentimental.
Al 1981 l’hi va ser concedit el Premi d’Honor de les Lletres catalanes. Va morir a Girona al 1983.

Gran part de les seves obres, son de caràcter narratiu i es divideixen en:

- Obres de joventut.
- Obres de maduresa.
- Obres de vellesa.


OBRES DE JOVENTUT.

És consideren obres de joventut aquelles que va escriure abans de la fi de la guerra civil espanyola, com ara:

- Sóc una dona honrada. (1932).
- Del que hom no pot fugir. (1934).
- Un dia de la vida d’un home. (1934).
- Crim. (1936).
- Aloma. (1938).

Montserrat Roig.

Neix a Barcelona el 13 de juny de 1946.
Llicenciada en Filosofia i Lletres, branca de Romàniques (Hispàniques), per la Universitat de Barcelona, 1968.
Dos cursos de Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Redactora de la Gran Enciclopèdia Catalana (1968­1971), i del Diccionari de Literatura Catalana (1971).
Professora de Llengua Catalana per la Diputació de Barcelona i per Òmnium Cultural.
Va impartir un curs sobre el novel·lista català Prudenci Bertrana a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Becada per la Universitat de Peruggia, ltàlia, el 1969.
Lectora de castellà en el Departament d'Espanyol de la Universitat de Bristol, Anglaterra (1973­1974).
Membre de la Junta de l'Ateneu Barcelonès, (1976­1978).
Ha col·laborat en les revistes de llengua catalana: "Serra d'Or", "Oriflama", "EI Pont", "Presència", "L'Avenç", "Els Marges", "EI Món", "Cavall Fort", "EI Temps" i en els diaris "Avui" i "El Periódico". I en les de llengua castellana: "Destino", "Mundo", "Cuadernos para el Diálogo", "La Calle" i "Jano". Destacà com a col·laboradora cultural en el camp de l'entrevista.
Portà la secció de crítica i literatura catalana en el periòdic "Tele­Exprés" (1970­1973) on passà després a ser­ne col·laboradora habitual.
Durant els anys 1974­1977 va col. laborar setmanalment a "Mundo Diario", i va formar part de la redacció de les revistes "Arreu", "Triunfo" i "Vindicación Feminista".
Va ser invitada per Edicions Progreso de Moscou dos mesos a la Unió Soviètica, per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad.
Durant el primer semestre de 1983 va fer un curs d'Història de Catalunya i un altre sobre Creació Literària al Departament d'Estudis Espanyols i Llatinoamericans de la Universitat de Strathclyde (Glasgow), invitada per la Fundació Carnegie Fellow.
Va dirigir i presentar el programa "Personatges" a la Televisió Catalana (1977-1978); el programa "Los padres de nuestros padres" a TVE, i una sèrie d'entrevistes "Líders" amb els polítics més destacats de Catalunya. Igualment va presentar i va dirigir "Búscate la vida" i va col·laborar en un programa cultural dedicat al món dels llibres.
El mes de gener de 1990 va marxar als Estats Units convidada per la Universitat d'Arizona (Arizona State University) per impartir dos cursos: l'un sobre "Novel·la espanyola del segle XX" i un altre sobre "Creative Writing".
Va morir a Barcelona el mes de novembre de 1991.