Eppp que s'em havia oblidat de posar infooo!

Personatges principals:


Daniel Serrallonga: Protagonista absent, que se'n parla al principi de la novela però només apareix al principi i al final. La novela està ocupada per la informació que donen sobre ell.

De cap gros, front bombat i curt, celles borroses i ulls rodons. Alt i esprimatxot, vestia amb descuit, tenia mal gust per les corbates (sempre de colors rabiosos i amb el nus a mig fer). Solia anar sempre sol, amb cara amoïnada, molt de pressa i tibat com un tambor major, quasi sempre eixugant-se el suor del front, el coll i dels canells


Narrador: és un personatge molt important en la novel·la, ja que tot i no ser descrit físicament ni ser nombrat, és qui transmet la història.

Es presenta com un personatge més i tot el llibre està basat en el seu punt de vista. Diem que és un narrador testimoni. En tot el llibre no apareixen masses dades sobre ell, llevat de que estudià Dret, que té un despatx d'advocat i que es casà amb Matildeta.

El més important són les seves opinions, ja que dóna una visió més sentimental i humanista sobre la malaltia de Serrallonga, a diferència de Giberga, que es basa en una visió científica. Aquests dos contrastos d'opinions presenten la temàtica de la novel·la.


Armengol: ha estudiat Dret i més tard obté el títol de doctor en Dret. La seva funció en la novel·la és introduir el lector en el cas d'en Serrallonga a través del narrador. Explica la vida de Serrallonga molt fredament i més aviat amb un to de mofa.

És molt cruel amb el seu amic, ja que l'utilitza de bufó durant tot el llibre, ridiculitzant-lo i humiliant-lo.

El seu punt de vista sobre la malaltia de Daniel Serrallonga no és ni científica (com en el cas de Giberga) ni humanística (com el narrador presenta) sinó que en té una opinió humorística i fins i tot cruel.

Això fa reflexionar al lector de com n'és la gent de cruel i insesible amb els inadaptats de la època.


Pròsper Giberga: és qui presenta Serrallonga a Armengol. Al ser el fill del metge que tracta a Daniel, transmet una òptica realista i científica de la malaltia. Com hem dit abans, aquesta visió s'oposa a la dels altres personatges i això crea l'argument de la novel·la.

Pròsper Giberga apareix en el cinquè capítol convertit en metge de Vilaniu, i és en aquest capítol on justifica la teoria de l'herència biològica, basant-se en que una de les germanes de Serrallonga és epilèptica, l'altre nimfòmana i son pare també era boig.

Aquest personatge és el que defensa el punt de vista científic i la teoria de la vessant genètica, que deia que si la família tenia problemes mentals, aquests es transmetien genèticament als fills.



ara si CIAOO!